L'origen
d'una història
Visitar el Vicpuntzero és gaudir d’una experiència immersiva que ens situa al punt més alt del centre històric, el lloc on Vic es va originar ara fa 2.000 anys amb la creació de la ciutat romana d’Auso. Actualment, aquest mateix epicentre esdevé el punt de partida per al visitant per descobrir la ciutat de Vic, poder interpretar el seu passat i entendre el seu present. És aquí on comença la nostra història…
L’experiència Vicpuntzero és una visita guiada que ens reinterpreta el conjunt arquitectònic de l’església barroca de la Pietat, amb el seu campanar i el jaciment arqueològic de la Capella Fonda, amb restes tardoantigues i medievals. Finalment, el visitant pot gaudir de l’audiovisual immersiu anomenat: ‘Vic, un viatge pel temps i l’art’, on se’ns proposa un recorregut per la història de la ciutat amb l’art com a fil conductor, i amb una potent i innovadora proposta tecnològica.
Cal fer esment de la intervenció arquitectònica, que ha posat en valor aquest conjunt patrimonial, portada a terme per l’arquitecte Toni Gironès i que ha estat finalista dels premis pel Foment de les Arts i el Disseny (FAD) en la categoria de Ciutat i Paisatge 2021.
Aquest conjunt arquitectònic està situat al costat del Temple Romà i les restes del castell dels Montcada, que ens indiquen la importància d’aquest espai. Per aquest motiu, l’experiència rep el nom de Vicpuntzero perquè es troba a l’epicentre fundacional de Vic.
Així doncs, visitar el Vicpuntzero és viure el batec de la ciutat de Vic a través del temps, la història i l’art.
Us esperem aquí, al Vicpuntzero, on la ciutat comença!
Una mica d’història…
Quan els romans van fundar la ciutat d’Auso van construir el temple dalt d’un turó, de manera que quedés més elevat respecte a la resta de la ciutat, tal com corresponia a un lloc sagrat. Molt més tard en aquest mateix lloc, al segle IX, el comte Guifré el Pilós, va fer construir una torre de defensa, ja que s’havia de repoblar perquè el territori restava abandonat després de les ràtzies musulmanes.
Amb la repoblació del segle IX també es va recuperar el bisbat de l’època visigòtica, per aquest motiu, a la part baixa a prop del riu s’hi va construir l’edifici de la Catedral, des d’on el bisbe exercia el seu domini sobre aquesta part de la ciutat; en contraposició a la part alta, que estava governada pels nobles. Així doncs, el Vic medieval era una ciutat dividida en dues jurisdiccions o partides, fet que va provocar molts conflictes.
Amb els segles, la ciutat va tornar a créixer i es va convertir en una de les més importants de la Catalunya medieval. Aquella torre de defensa del segle IX va evolucionar fins a convertir-se en un castell des d’on els comtes de Montcada exercien el seu poder feudal sobre la ciutat. El castell, de planta quadrada, era una magnífica construcció del romànic civil que amb els segles va tenir diferents usos fins que es va derruir a finals del XIX, moment en el qual els prohoms del moment van trobar entre les restes, per la seva sorpresa, l’estructura de l’antic Temple Romà.
A la part alta dominada pels comtes hi havia una petita església a tocar de les parets del Castell dels Montcada, era l’edifici romànic de Sant Sadurní, que mentre va durar la divisió del municipi en una doble jurisdicció, és a dir, fins el 1450, va ser l’església pròpia dels habitants de la partida dels Montcada. A dins, no només s’hi celebraven els oficis religiosos sinó que també s’hi portaven a terme les eleccions, les reunions dels síndics i dels consellers d’aquella part de la ciutat. Així doncs, era una església que els ciutadans se sentien molt seva i molt estimada, ja que segons la tradició en el seu subsòl s’hi van trobar les relíquies dels sants màrtirs, Llucià i Marcià, que amb els anys esdevingueren els patrons de la ciutat, fins que van ser substituïts per l’actual patró: Sant Miquel dels Sants.
Al segle XVII els consellers de la ciutat acordaren ampliar l’església, per aquest motiu, compraren diverses cases de l’entorn i començaren les obres. Les quals es van finançar amb almoines i aportacions dels ciutadans i del Consell municipal, que va organitzar rifes i festes per recaptar els diners. Aquest fet és una mostra més de la importància i el significat que tenia, i té, pels vigatans i vigatanes l’església de la Pietat -també anomenada ‘església del poble’- nom amb què finalment es coneixerà aquesta església, el qual també serà el nom de la plaça on es troba, la plaça de la Pietat.
La construcció va anar a càrrec de Josep Morató que va aixecar l’edifici en l’estil barroc que imperava en aquell moment. La família dels Morató venien de cinc generacions de mestres d’obres i escultors que van treballar des de principi del segle XVII fins a principi del XIX. Ells van ser els autors de la majoria de casals, esglésies i retaules barrocs construïts a Vic i a altres poblacions de Catalunya, i el seu treball inclou obres cabdals del barroc català. L’església de la Pietat va ser la primera que van construir i d’alguna manera va marcar el model per totes les altres.
El Temple romà, les restes del Castell dels Montcada, i l’església de la Pietat, ja formen part del patrimoni i l’imaginari vigatà, i continuen presents al cim d’aquell turó, avui gairebé imperceptible enmig de l’entramat urbà que l’envolta; alguns, com el Temple romà i l’església de la Pietat, mostrant el seu aspecte imponent, altres, com el castell dels Montcada i Sant Sadurní, exposant les seves restes com a testimoni. Tots, entrelligats l’un amb l’altre, compartint espai a la part més alta del centre històric.
És en aquest lloc on se situen els orígens de Vic, el punt zero a partir del qual va començar a expandir-se la ciutat.
